De mares, filles i (auto) ficcions:Imaginaris de la maternitat a Family Tour (Liliana Torres, 2013) i Carta a mi madre para mi hijo (Carla Simón, 2022)

Authors

  • Sandra Galvan University of Massachusetts Amherst

Keywords:

Ficció i no-ficció, autoficció, relacions mare i filla, cinema català, dones cineastes catalanes

Abstract

Més enllà del retrat simbòlic, el cinema ha infrarrepresentat les experiències vinculades a la maternitat. Tanmateix, en els darrers anys, tant en el panorama fílmic català com en altres geografies, s’observa un interès creixent per explorar les maternitats, que abracen tant l’embaràs i la criança com la relació maternofilial. En el context català, diversos autors han reconegut l’existència d’un focus creatiu de dones directores de cinema que abasten des del documental fins a la ficció, i on es poden distingir un seguit de pel·lícules que investiguen les relacions familiars, sobretot la relació entre mare i filla, centrades en el jo i en la porositat entre ficció i no-ficció. Aquest article n’estudia dues produccions paradigmàtiques i situades als extrems del període que comprèn els darrers deu anys, Family Tour (Liliana Torres, 2013) i Carta a mi madre para mi hijo (Carla Simón, 2022), amb l’objectiu de revelar quines estratègies estètiques i narratives permeten aquest espai (no)ficcional híbrid a l’hora de reproduir visions tant de la maternitat com del vincle entre mares i filles.

Abstract

There has been a growing interest in exploring motherhood in recent years, both in the Catalan film industry and other geographies. This exploration encompasses various aspects, including pregnancy, parenting, and the mother-child relationship. Within the Catalan context, numerous women film directors have been recognized for their creative focus, spanning from documentaries to fiction, and their films delve into family dynamics, particularly the intricate relationship between mothers and daughters, emphasizing the individual and blurring the lines between fiction and non-fiction. This article analyzes two exemplary productions, Family Tour (Liliana Torres, 2013) and Carta a mi madre para mi hijo (Carla Simón, 2022), situated at opposite ends of the past ten years, intending to unveil the aesthetic and narrative strategies employed in this (non)fictional hybrid space to depict different perspectives on motherhood and the bond between mothers and daughters.

Published

16-04-2025