Televisions de proximitat i (re)construcció d'un imaginari col·lectiu. El cas d’À Punt

Abstract

En aquesta recerca, hem dut a terme una revisió i anàlisi globals sobre la projecció identitària nacional valenciana en la nova televisió valenciana À Punt en els següents sentits: a) la llengua: els programes sobre llengua, b) la ficció: les telesèries, c) l’humor, d) la informació, e) la cultura (gastronomia, literatura...); i f) l’opinió: els personatges i col·laboradors. Ens plantegem com es torna a construir una identitat mediàtica valenciana després del tancament de Canal 9 (2012-2018) amb una sèrie de problemàtiques de rerefons amb què contínuament es dialoga com són: 1) el dilema de no voler despertar el fantasma del blaverisme, 2) la fina línia entre el folklorisme i la cultura amb majúscules; o 3) l’abisme simbòlic entre el jovent i la tercera edat. Per a il·lustrar aquestes idees, aplicarem una metodologia d’anàlisi crítica del discurs tot aportant dades i exemples discursius concrets i il·lustratius sobre la qüestió. També compararem alguns dels aspectes amb altres contextos semblants de televisions de proximitat com és el cas de les altres televisions públiques en català, així com de televisions de proximitat amb llengües minoritzades d’altres punts d’Europa.