Ramon D. Perés o la crítica literària com a cura

Abstract

Aquest article es proposa analitzar el paper que Ramon D. Perés atorga a la crítica literària, tot resseguint els seus articles a la premsa des de 1883, els seus discursos i els seus pròlegs. Es vol observar quines són les funcions principals que assigna a aquesta disciplina, que passen, en primer lloc, per reconèixer-li un paper necessari de “medicina de l’art” per ajudar a prosperar qualsevol literatura, com també per donar a conèixer aquells autors que passen més desapercebuts, a més de fer d’intermediari entre el lector i l’obra. Per això reclama una crítica constructiva i respectuosa, feta sempre des de la sinceritat però amb la voluntat de fer millorar els autors als quals veu més possibilitats. Perés constata també una manca de crítics literaris vàlids, que alhora va relacionada amb una falta d’imparcialitat entre els que la practiquen, a la qual fins i tot ell no pot evitar de caure-hi en alguna ocasió. Tot i així, esdevé un dels crítics més influents del tombant de segle XIX-XX i un dels pioners a reivindicar la disciplina i a portar-la a la pràctica tot seguint, en més o menys mesura, els postulats que ell mateix proposa.