Les fórmules oracionals i l’oralitat ficcional en l’obra de Toni Cucarella

Abstract

En el present article s’analitzen i es classifiquen les fórmules oracionals emprades en una selecció d’obres de l’escriptor xativí Toni Cucarella. Les fórmules oracionals són estructures oracionals fraseològiques (oracions, fragments o clàusules) que es caracteritzen per la seua independència sintàctica i per dur a terme actes de parla, això és, per tenir-hi associada una determinada funció pragmàtica. Presenten límits difusos amb les interjeccions impròpies pluriverbals. Són característiques de la llengua oral i, per tant, quan s’empren en l’escriptura, és per evocar l’oralitat i contribueixen, en conseqüència, a l’oralitat ficcional dels relats. Això és, serveixen per caracteritzat amb versemblança la parla dels personatges en els diàlegs i, en menor mesura, del narrador en primera persona. No són gaire recurrents en l’obra de Cucarella i, com és d’esperar, són més freqüents en els diàlegs que no pas en les seqüències narratives. Classifiquem i expliquem l’ús de les fórmules oracionals a partir de la classificació de les interjeccions de Cuenca (2000, 2002, 2011). D’entre les fórmules oracionals trobades, són més freqüents les expressives i, en segon lloc, les fàtiques.